Exposicions TFM's

Conferenciants: Moisés Gómez i Claudio Flores - Dimarts 15 de febrer 2011

Lloc: Edifici C5, PLANTA 0, AULA 016. Campus Nord.

Hora: 10:30 a 13:30

Conferenciant: Moisès Gómez (TFM)

TÍTOL: COMPOSITE ENDPOINTS FOR STENT CARDIOVASCULAR CLINICAL TRIALS

RESUM:

En el assajos clínics quan es comparen dos grups de tractament A i B sovint s’utilitza un esdeveniment composat (E*) format per la unió de dos o més esdeveniments (E* = E1 U E2). Per exemple, en els estudis cardiovasculars és usual utilitzar un esdeveniment composat format per la Mort (E1) i la Revascularització del Vas Tractat (E2).

Els avantatges i inconvenients d’usar un esdeveniment composat s’han debatut en molts articles. La majoria d’aquest articles enfoquen el debat segons una perspectiva més aviat mèdica i no com un problema estadístic. Basant-nos en l’article de Gómez i Lagakos (2011), s’ha considerat l’eficiència relativa asimptòtica (ARE) d’un test logrank per comparar grups respecte un esdeveniment principal enfront un esdeveniment composat per decidir quan seria més apropiat utilitzar l’esdeveniment composat.

S’ha enfocat aquesta tesis de màster en l’àrea cardiovascular i més precisament en els estudis cardiovasculars amb dispositius on s’utilitzen stents coronaris. Tal i com expliquen Gómez i Lagakos, l’ARE depèn bàsicament de la correlació entre els temps fins a E1 i E2, dels hazard ratios, i de la probabilitat d’ocurrència de cada esdeveniment. S’ha desenvolupat una cerca estratègica en la literatura mitjançant la base de dades d’estudis Pubmed (assajos clínics aleatoritzats, dades de registres i estudis observacionals) per tal d’aconseguir coneixement entorn els diferents components utilitzats en els esdeveniments composats i per tal de trobar valors realistes utilitzats en aquests tipus d’estudis. Finalment, s’han reportat recomanacions de caire estadístic per decidir quan expandir un esdeveniment principal (E1) a un de composat (E1 i E2) partint dels resultats ARE.

Conferenciant: Claudio Flores (TFM)

TÍTOL: MODELO DE REGRESIÓN DE COX CON METODOS FLEXIBLES EN PACIENTES CON LINFOMA NO HODGKIN

RESUM:

En muchos estudios clínicos es muy frecuente el uso de modelo de riesgo proporcional de Cox; el cual asume riesgos proporcionales y restringe a que el logaritmo de la razón de riesgo sea lineal en las covariables, lo cual en muchos casos no se verifica. En este sentido, una forma funcional no lineal del efecto de las covariables puede ser aproximada por una función spline. En este trabajo, se presenta una aplicación de los métodos flexibles como P-splines y polinomio fraccional para determinar y aproximar la forma funcional del efecto de las covariables (factores pronósticos) en la supervivencia global de los pacientes con LNH. Los resultados muestran que el efecto de las covariables continuas como Hb, Leucocitos, linfocitos y la DHL presenta una forma funcional no lineal con el logaritmo de la razón de riesgo.